El japonès Oshawa va introduir i adaptar en molts països occidentals el sistema filosòfic del budisme zen, el qual, entre d’altres coses, regula el tipus d’alimentació, amb l’objectiu d’”aconseguir l’equilibri i obtenir una llarga vida”. La dieta aconsellada s’ha anomenat macrobiòtica.
Atribueix als diferents aliments una de les dues forces o principis existents, el Yin i el Yang. El Yin és la força suau, alcalina i femenina. El Yang, la resistència, àcida i masculina. Recomana una proporció òptima de 5 a 1 a favor d’aquesta última. Existeixen deu plans dietètics fonamentals, en els que, progressivament, es van abandonant els dolços, els aliments d’origen animal, les sopes, les fruites i verdures, a la vegada que s’ha d’augmentar la quantitat de cereals sencers. S’ha de limitar el consum d’aigua.
Es permet una moderada quantitat de llegum (llenties i pèsols), verdures, fruits secs greixosos i algun altre aliment. Entre el 70 i 90% del total dels aliments han de ser cereals tot i que, un cop s’ha recuperat l’equilibri, poden afegir-s’hi petites quantitats de formatge i carn, però no tots els deu. S’hi inclouen normes generals com mastegar a poc a poc i bé, ingerir la quantitat necessària d’aliment i beure poc. No es prohibeixen completament les begudes alcohòliques.
Font: Alimentación y Dietoterapia 4.ª Edición Edit.: McGraw-Hill
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada