La transferència de gens per via sexual s’ha produït de manera natural al llarg de la vida. Els creuaments entre espècies han permès millorar i enfortir moltes classes de plantes i animals i col•laborar en la seva evolució.
La biotecnologia ha fet possible eliminar les barreres sexuals en la transferència gènica i, actualment, és possible introduir gens d’uns organismes a altres independentment de la seva distància filogenètica. Els aliments produïts amb aquest tipus de tecnologia s’anomenen organismes genèticament modificats (OGM).
El 1983 es va anunciar la primera transformació genètica en el tabac, la van seguir les de la pastanaga, el tomàquet, la soja, el blat de moro, la poma, la remolatxa, el blat i una llarga sèrie que encara no s’ha tancat degut al potencial econòmic que representa la utilització d’aquestes tècniques, que consisteixen en introduir en el codi genètic d’una planta gens vegetals, animals o bacterians que aporten a aquesta planta o als seus fruits propietats que originàriament no tenia, amb una major resistència a insectes o a herbicides, o bé un major temps de maduració.
Forces grups naturistes i ecologistes denuncien que aquesta tecnologia representa un perill per a l’equilibri de l’ecosistema i alerten del risc en quan a la desaparició de varietats no manipulades, que poden afectar a la variació d’insectes, etc... Inclús es creu que poden representar una amenaça per a la salut, com possibles resistències a antibiòtics i inclús potencials efectes mutagènics. Davant aquesta situació de desconfiança per part de grans sectors de població, es fa imprescindible una major i millor informació per part de les empreses. No obstant, això no eximeix a les autoritats a que continuïn controlant la seva producció per tal d’assegurar la sostenibilitat del planeta, i a la vegada, prevenir potencials efectes negatius per al medi ambient i la salut.
