Aquesta llavor és una varietat antiga del blat, avui desconeguda per a la majoria. Va ser la base de l’alimentació humana durant segles i, sense ella, la nostra història hauria sigut molt diferent, però fa quasi un segle va caure en desús.
L’espelta és un blat d’espiga aplanada i gra de color torrat fosc més gran que els del blat comú.
Des que es van començar a cultivar les primeres varietats de blat silvestre, es van anar creuant entre elles per a millorar-ne les collites i així van anar apareixent les altres. A partir d’aquí, van anar arribant una multitud de nous blats, entre ells el T. durum o blat dur, amb el que es fabrica la pasta.
Avui, els principals productors mundials d’espelta són Àustria, Suïssa i Alemanya, tot i que la seva demanda i producció estan creixent a tot arreu per diferents causes.
El gust per als aliments més naturals i menys alterats per l’home és una d’elles; per això en part és normal trobar-la en dietètiques i herbolaris. A més, resisteix millor els climes extrems i l’atac d’insectes, ocells i altres agents agressius, pel que sovint es cultiva de forma ecològica.
Tampoc ha patit canvis genètics durant segles (a diferència dels seus parents més comercials) i sembla que això influeix sobre el seu efecte en l’organisme, ja que produeix menys al•lèrgies i es digereix i assimila millor.
“Més fàcil de tolerar que el blat comú”
GRAN FONT D'ENERGIA SALUDABLE
Nutrients similars. Si bé la majoria d’estudis no troben grans diferències nutricionals entre el blat i l’espelta, els seus afectes varien.
Menys al•lèrgena. Moltes persones que no poden consumir blat sí que poden menjar espelta. El contingut en immunoglobulines G, responsables de les intoleràncies alimentàries, és alt en el blat i baix en l’espelta. Hi ha qui ho atribueix a l’absència de manipulacions genètiques en l’espelta. A més, acostuma a procedir de cultius tradicionals o ecològics.
L’espelta, tan nutritiva o més que el blat comú, proporciona energia de forma gradual, protegeix les artèries i reforça el sistems nerviós.
Hidrats de carboni complexes: L’espelta és molt nutritiva, amb un aport calòric moderat després de ser cuinada. A més, el seu índex glucèmic (la velocitat amb la que s’assimilen els carbohidrats), important per als diabètica, és molt baix, ja que gran part dels seus carbohidrats són complexes. La seva abundant fibra enlenteix encara més el pas dels carbohidrats a la sang.
Fibra protectora: Si es consumeix de manera regular, la fibra de l’espelta ajuda a prevenir l’aterosclerosis i l’obstrucció de les artèries, el que implica un millor control de la pressió sanguínia i el risc cardiovascular. Les dietes riques en cereals integrals i, per tant, en fibra ajuden a prevenir els càlculs biliars i el càncer de mama. Per altre banda, la fibra activa el preistaltisme intestinal, redueix la secreció d¡àcids biliars i augmenta l’acció de l’insulina sobre els triglicèrids.
Vitamina B3: La niacina de l’espelta també ajuda a reduir el colesterol i el nivell de lipoproteïnes, així com a prevenir l’oxidació del colesterol LDL o “dolent”. A més, és essencial per al bon funcionament del sistema nerviós i la producció d’energis.
Magnesi: L’aport de magnesi és significatiu i important com a preventiu de Diabetis Tipus 2. Actúa com a cofactor de més de 300 enzims, alguns relacionats amb el metabolisme de la glucosa i la secreció d’insulina.
