La quinoa podria rebatejar-se amb el nom d’"arròs dels inques" ja que de fet, és la base de l’alimentació dels pobles andinos des de fa mil•lennis. Es creu que la quinoa va ser domesticada ara fa uns 6000 anys, al mateix temps que ho va ser l’ancestre de la llama, el guanaco. Des d’aleshores, tan la planta com l’animal anaven agafats de la mà ja que els dos resistien els climes més inhòspits i es nodrien mútuament (els fems de la llama nodrien la quinoa i la quinoa, alhora, alimentava la llama).
També se l’anomenava “chisiya mama” (“llavor mare” en quechua, una de les llengües dels inques). Era doncs, una llavor sagrada per als inques fins al punt que amb ella es practicaven rituals de fertilitat. De fet, en l’actualitat encara es practiquen en alguns poblats.
Pel fet de ser una llavor sagrada per als inques, la quinoa es va convertir en un símbol de l’imperi inca ja que va alimentar als seus fundadors. En aquest sentit, va ser el “símbol” a destruir per als conquistadors espanyols del segle XVI, que van intentar acabar amb aquesta civilització. Degut a això, la quinoa va desaparèixer pràcticament de les cultures i l’alimentació andines durant uns quants segles excepte en algunes zones amagades.
A la dècada dels 70 la quinoa va canviar completament el seu destí gràcies a les expedicions dels investigadors occidentals. En aquella època, els occidentals començaven a qüestionar-se la seva pròpia alimentació i a buscar nous productes naturals que els permetessin canviar i millorar els seus hàbits alimentaris. Va ser en aquell moment que la quinoa va tornar amb força gràcies a la seva gran qualitat nutricional.
Font de nutrients excel•lent
La qualitat nutricional de la quinoa és realment excel•lent, anem a veure perquè.
Els glúcids: La quinoa conté aproximadament un 70% de glúcids (sobretot sucres d’absorció lenta) i això la converteix en una molt bona font d’energia. A més, la quinoa no conté gluten.
Les proteïnes: La quinoa és més rica en proteïnes que la majoria de cereals (entre un 13 i un 15%). A més, les seves proteïnes són de molt bona qualitat ja que conté tots els aminoàcids essencials que no es troben en d’altres cereals o lleguminoses. Aquests aminoàcids essencials (AAE) són fonamentals per a nosaltres ja que el nostre organisme no els pot fabricar per si sol i per tan, els hem d’aconseguir a través de l’alimentació. La quinoa doncs, com que conté tots els AAE, es converteix en un complement perfecte dels cereals i lleguminoses.
Els lipids: La quinoa és més rica en lípids que la majoria de cereals, però en aquest cas, es tracta d’àcids grassos poliinsaturats, tan necessaris com beneficiosos per al nostre organisme. L’àcid linoleic i l’alfalinoleic (àcids grassos essencials) estan presents en la quinoa en un 55 i 63% respectivament. A més, també conté lecitina, que ajuda a combatre el colesterol.
La fibra: Per a que ens fem una idea, en un plat de quinoa podem trobar-hi més quantitat de fibra que no pas en un plat d’arròs integral. El tipus de fibra que conté la quinoa és de bona qualitat i facilita la digestió. A part d’això i com tots els aliments que contenen una bona quantitat de fibra, la quinoa participa en la normalització dels nivells de colesterol, de glucosa i d’insulina. A més, la fibra també aporta sensació de sacietat.
Els nutrients més importants: La quinoa és rica en ferro i en coure. No podem oblidar que el ferro és un nutrient important per al nostre organisme ja que és essencial per al transport de l’oxigen i per a la formació de glòbuls vermells i noves cèl•lules. Pel que fa al coure, és necessari per a la formació de l’hemoglobina.
Finalment, la quinoa és una font de magnesi, zinc, fòsfor i vitamina B12. Tots aquests nutrients tenen un paper molt important en el nostre organisme ja que afavoreixen la renovació cel•lular i reforcen el sistema immunitari.
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
