La mel, dolçor terapèutica

La mel és un aliment que proporciona energia a l’organisme, és rica en ferro i zinc i conté enzims que eviten el desenvolupament de bacteris i fongs. A més, en medecina natural és valorada ja que actua com a tònic general, posseeix un efecte relaxant i alleuja els símptomes del refredat.



Insomni i estrés: la mel té una acció sedant ideal per als que pateixen aquests problemes. Aquest efecte s’accentua encara més quan es combina amb aliments rics en calci. La mel de flor de taronger és una de les varietats més indicades per a relaxar el cos.


Pell: la mel pot ser utilitzada per a preparar nombroses mascaretes, i combinada amb altres aliments compleix diferents funcions:
- Mel i llimona: ideal per a netejar el cutis i equilibrar els nivells de grasses naturals de la pell.
- Mel i ou: excel•lent combinació per a la pell seca. Una cullerada de mel i un ou ajuden a humitejar la pell deshidratada i seca.
- Mel i argila: un exfol•liant per a qualsevol tipus de pell. A més, nodreix el cutis i ajuda a netejar-lo. Generalment es prepara amb més argila que mel per tal que s’adhereixi a la pell sense problema.


Cicatrius: pel seu contingut en glicerina serveix per a que la pell cicatritzi gradualment. És molt beneficiosa si es barreja amb oli de fetge de bacallà i s’aplica sobre la zona afectada.


Així doncs, com hem vist, a més d’endolcir-nos la vida, la mel té virtuts nutritives i qualitats terapèutiques molt importants que la converteixen en un aliment essencial per al tractament de malalties i per a l’embelliment de la pell.

Els aliments transgènics

La transferència de gens per via sexual s’ha produït de manera natural al llarg de la vida. Els creuaments entre espècies han permès millorar i enfortir moltes classes de plantes i animals i col•laborar en la seva evolució.

La biotecnologia ha fet possible eliminar les barreres sexuals en la transferència gènica i, actualment, és possible introduir gens d’uns organismes a altres independentment de la seva distància filogenètica. Els aliments produïts amb aquest tipus de tecnologia s’anomenen organismes genèticament modificats (OGM).

El 1983 es va anunciar la primera transformació genètica en el tabac, la van seguir les de la pastanaga, el tomàquet, la soja, el blat de moro, la poma, la remolatxa, el blat i una llarga sèrie que encara no s’ha tancat degut al potencial econòmic que representa la utilització d’aquestes tècniques, que consisteixen en introduir en el codi genètic d’una planta gens vegetals, animals o bacterians que aporten a aquesta planta o als seus fruits propietats que originàriament no tenia, amb una major resistència a insectes o a herbicides, o bé un major temps de maduració.

Forces grups naturistes i ecologistes denuncien que aquesta tecnologia representa un perill per a l’equilibri de l’ecosistema i alerten del risc en quan a la desaparició de varietats no manipulades, que poden afectar a la variació d’insectes, etc... Inclús es creu que poden representar una amenaça per a la salut, com possibles resistències a antibiòtics i inclús potencials efectes mutagènics. Davant aquesta situació de desconfiança per part de grans sectors de població, es fa imprescindible una major i millor informació per part de les empreses. No obstant, això no eximeix a les autoritats a que continuïn controlant la seva producció per tal d’assegurar la sostenibilitat del planeta, i a la vegada, prevenir potencials efectes negatius per al medi ambient i la salut.

ELS LACTIS I EL MITE DEL CALCI

Existeix una gran publicitat en relació al tema dels lactis i la idea que són un dels aliments bàsics per a l’alimentació humana ja que són barats i altament nutritius. Tot i així, cada vegada són més els professionals sanitaris com metges i nutricionistes que els desaconsellen o que n’assenyalen les seves desavantatges. Fins hi tot, hem arribat al punt de creure’ns que són essencials per a la vida de l’home sense parar-nos a pensar que existeixen països com Xina, Corea, Japó i d’altres, que no inclouen els lactis en la seva dieta i, no obstant, són civilitzacions pròsperes i amb una esperança de vida llarga.

Què és realment la llet?

És l’aliment dels mamífers durant l’etapa de creixement i evidentment, la llet de cada espècie té una composició diferent pel que fa als seus nutrients. Dit d’una altre manera, la llet de cada espècie animal conté un equilibri de nutrients específics per al seu correcte desenvolupament.

Si comparem la llet de vaca amb la llet humana veurem que té múltiples diferències en la seva composició. Per exemple, la llet de vaca conté moltes més hormones de creixement que la llet humana i és ben lògic ja que el vedell té un pes al néixer d’uns 40 kg i al convertir-se en adult (als dos anys) pot arribar a pesar més de 400kg. En canvi, l’ésser humà no arriba a la maduresa física fins als 21 anys, amb un pes que oscil•la entre els 50 i els 80 kg aproximadament. Aquesta en seria la principal diferència tot i que n’esmentarem algunes més:

- La llet de vaca produeix un ràpid desenvolupament dels ossos i músculs, en canvi la llet humana desenvolupa el sistema nerviós.

- La proteïna de la llet de vaca (caseïna), és molt difícil d’assimilar per al sistema digestiu humà. Per aquest motiu sovint genera problemes ja que el nostre organisme tan sols la pot digerir parcialment, sobrecarregant el fetge i provocant irritació als teixit i a la pell, en un intent del nostre organisme per a eliminar-la.

- La lactalbúmina, principal proteïna de la llet humana, és digerida sense cap tipus de dificultat.

Amb aquesta informació ens venen diferents preguntes a la ment:

- Com pot explicar-se que, des del mateix moment que naixem fins als tres anys, el nostre organisme segrega un enzim capaç d’assimilar la llet materna que, després, desapareix gradualment?

- Si els productes lactis no són realment un aliment favorable per al desenvolupament del nadó, com poden ser-ho per als adults?

- Perquè cap altre mamífer adult consumeix llet?

L’alternativa

En contra del que sovint ens volen fer creure, hi ha molt aliments naturals que ens poden aportar la quantitat necessària de calci per al nostre òptim desenvolupament com per exemple:

- Peix

- Col-i-flor

- Nap

- Enciam

- Fulles verdes (espinacs, col verda, etc)

- Fruits secs

- Llavors de sèsam

- Algues marines (el seu contingut en calci és molt superior al de la llet de vaca)

Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)