Com podem recuperar l'equilibri de la nostra flora intestinal?

A l'intestí hi coexisteixen una barreja molt complexa de microorganismes. alguns dels quals són beneficiosos per a la nostra salut (probiòtics), altres són sapròfits o comensals (és a dir, viuen dels aliments que troben a l'intestí, sense causar ni beneficis ni ser perjudicials per a nosaltres) i altres són patògens (el seu creixement excessiu pot ser perjudicial per a l'hoste). Certes situacions com l'ús d'antibiòtics, l'ús d'anticonceptius, els canvis hormonals que es produeixen durant l'embaràs i la menopausa, certes dietes desequilibrades o un debilitament del sistema immunològic, poden fer que aquests microorganismes patògens creixin més del compte i passin a ser dominants en el sistema digestiu. Aquesta situació de desequilibri de la flora intestinal s'anomena disbiosis.

Qualsevol procés per a reequilibrar la flora intestinal, per a ser efectiu, hauria de centrar-se en utilitzar suplements que eliminin els microorganismes perjudicials, que millorin les digestions i que estimulin el creixement i la repoblació de l'intestí amb bacteris beneficiosos.

1. Eliminar l'excés de microorganismes patògens: Una de les plantes més interessants per a eliminar microorganismes patògens és la canyella. En ella hi podem trobar olis essencials amb components com el cinamaldehid i l'eugenol que presenten importants propietats antifúngiques, especialment efectives per a fongs del gènere Aspergillus i Candida. També té una potent activitat antibacteriana (tan per a bacteris Gram + com Gram -), sense que aquestes propietats antibacterianes afectin als bacteris intestinals beneficiosos.

La fulla d'olivera també s'ha utilitzat tradicionalment per al tractament tòpic de ferides i infeccions. Una altra planta a tenir en compte per les seves propietats antimicrobianes és el fonoll, en concret, les seves llavors.

2. Millora de les digestions: Els olis essencials de la canyella també estimulen la salivació i la producció de sucs gàstrics, millorant problemes com flatulència, meteorisme, acidesa estomacal i diarrea que s'associa a les disbiosis.

Les llavors de fonoll són un altre suplement habitualment utilitzat en indigestions. En el seu oli volàtil hi trobarem substàncies com l'anetol, capaç d'inhibir els espasmes intestinals i que contribueix al seu efecte carminatiu.

Una altre planta amb importants efectes carminatius i digestius és el cardamomo, el seu oli és ric en olis essencials que a més, ajuden a combatre l'halitosis.

3. Completar la feina amb Pre i Probiòtics: Per acabar de reequilibrar la flora intestinal és indispensable utilitzar pre i probiòtics per tal de repoblar el sistema digestiu de bacteris beneficiosos com Lactobacillus i Bifidobacterium. Els probiòtics (substàncies que estimulen el creixement dels bacteris beneficiosos), s'aconsella utilitzar-los juntament amb el tractament amb herbes. Amb ells millorem l'expulsió de substàncies tòxiques, millorem l'estat de la mucosa intestinal (afavorint que l'intestí recuperi la seva fisiologia normal) i acondicionem l'intestí per afavorir el desenvolupament dels bacteris beneficiosos. Els probiòtics, per la seva banda, és més aconsellable prendre'ls un cop hem eliminat gran part dels bacteris perjudicials, per afavorir la seva implantació a l'intestí.

Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)

Sucs amb més frescor i sobretot, més vitamines

Abans de començar a preparar-los, hem de tenir la precaució de netejar bé les fruites i tallar-les just abans d’utilitzar-les per a evitar-ne la seva oxidació i la pèrdua de la vitamina C (en el cas de la poma, n’ haurem d’extreure les llavors ja que acostumen a ser tòxiques).

A més a més, per tal que els sucs conservin totes les seves propietats haurem de consumir-los immediatament després d’haver-los preparat. Si deixem passar unes hores hauran perdut part de la seva frescor i nutrients.

Les Flors de Bach

Es denominen Flors de Bach als 38 preparats naturals extrets de flors que creixen a determinades regions de Gran Bretanya, les seves propietats curatives de les quals varen ser descobertes pel Dr. Bach. Les Flors de Bach són un sistema innocu, natural, senzill i eficaç d’auto ajuda. El seu objectiu és restablir els equilibris mentals i emocionals que davant diverses circumstancies de la vida a vegades perdem, ajudant-nos a recuperar el control, a sentir-nos bé i a obtenir més de la vida. Les Flors de Bach són utilitzades per nombroses persones arreu del món, tan per a professionals de la salut com per a persones que desitgen auto ajudar-se amb elles. Es preparen a partir de les flors de plantes silvestres, arbustos i arbres, tractant les emocions de la persona i no els símptomes físics.

Les Flors de Bach formen 38 estats d’ànim diferents que podem agrupar en set grups, aquí us oferim una breu classificació:

- Estats de por: Rock Rose, Mimulus, Cherry Plum, Aspen i Res Chesnut.

- Estats d’incertesa: Cerato, Scleranthus, Gentian, Gorse, Hornbeam i Wild Oat.

- Estats de falta d’interès pel present: Clematis, Honeysuckle, Wild Rose, Olive, White Chesnut, Mustard i Chesnut Bud.

- Estats de soletat: Water Violet, Impatiens i Heather.

- Estats d’hipersensibilitat a les influències i a les idees: Agrimony, Centaury, Walnut y Holly.

- Estats de desesperació: Larch, Pine, Elm, Sweet Chesnut, Star of Bethlehem, Willow, Oak i Crab Apple.

- Estats d’excessiva preocupació pels altres: Chicory, Vervain, Vine, Beech i Rock Water.

- Estats d’urgència: Rescue Remedy.

Aquesta classificació, com hem dit abans, és molt general, és per això que es fa necessari conèixer exactament les diferències entre les flors d’un mateix grup ja que tot i semblar iguals, cadascuna d’elles és per a un estat d’ànim en concret.

La mel, dolçor terapèutica

La mel és un aliment que proporciona energia a l’organisme, és rica en ferro i zinc i conté enzims que eviten el desenvolupament de bacteris i fongs. A més, en medecina natural és valorada ja que actua com a tònic general, posseeix un efecte relaxant i alleuja els símptomes del refredat.



Insomni i estrés: la mel té una acció sedant ideal per als que pateixen aquests problemes. Aquest efecte s’accentua encara més quan es combina amb aliments rics en calci. La mel de flor de taronger és una de les varietats més indicades per a relaxar el cos.


Pell: la mel pot ser utilitzada per a preparar nombroses mascaretes, i combinada amb altres aliments compleix diferents funcions:
- Mel i llimona: ideal per a netejar el cutis i equilibrar els nivells de grasses naturals de la pell.
- Mel i ou: excel•lent combinació per a la pell seca. Una cullerada de mel i un ou ajuden a humitejar la pell deshidratada i seca.
- Mel i argila: un exfol•liant per a qualsevol tipus de pell. A més, nodreix el cutis i ajuda a netejar-lo. Generalment es prepara amb més argila que mel per tal que s’adhereixi a la pell sense problema.


Cicatrius: pel seu contingut en glicerina serveix per a que la pell cicatritzi gradualment. És molt beneficiosa si es barreja amb oli de fetge de bacallà i s’aplica sobre la zona afectada.


Així doncs, com hem vist, a més d’endolcir-nos la vida, la mel té virtuts nutritives i qualitats terapèutiques molt importants que la converteixen en un aliment essencial per al tractament de malalties i per a l’embelliment de la pell.

Els aliments transgènics

La transferència de gens per via sexual s’ha produït de manera natural al llarg de la vida. Els creuaments entre espècies han permès millorar i enfortir moltes classes de plantes i animals i col•laborar en la seva evolució.

La biotecnologia ha fet possible eliminar les barreres sexuals en la transferència gènica i, actualment, és possible introduir gens d’uns organismes a altres independentment de la seva distància filogenètica. Els aliments produïts amb aquest tipus de tecnologia s’anomenen organismes genèticament modificats (OGM).

El 1983 es va anunciar la primera transformació genètica en el tabac, la van seguir les de la pastanaga, el tomàquet, la soja, el blat de moro, la poma, la remolatxa, el blat i una llarga sèrie que encara no s’ha tancat degut al potencial econòmic que representa la utilització d’aquestes tècniques, que consisteixen en introduir en el codi genètic d’una planta gens vegetals, animals o bacterians que aporten a aquesta planta o als seus fruits propietats que originàriament no tenia, amb una major resistència a insectes o a herbicides, o bé un major temps de maduració.

Forces grups naturistes i ecologistes denuncien que aquesta tecnologia representa un perill per a l’equilibri de l’ecosistema i alerten del risc en quan a la desaparició de varietats no manipulades, que poden afectar a la variació d’insectes, etc... Inclús es creu que poden representar una amenaça per a la salut, com possibles resistències a antibiòtics i inclús potencials efectes mutagènics. Davant aquesta situació de desconfiança per part de grans sectors de població, es fa imprescindible una major i millor informació per part de les empreses. No obstant, això no eximeix a les autoritats a que continuïn controlant la seva producció per tal d’assegurar la sostenibilitat del planeta, i a la vegada, prevenir potencials efectes negatius per al medi ambient i la salut.

ELS LACTIS I EL MITE DEL CALCI

Existeix una gran publicitat en relació al tema dels lactis i la idea que són un dels aliments bàsics per a l’alimentació humana ja que són barats i altament nutritius. Tot i així, cada vegada són més els professionals sanitaris com metges i nutricionistes que els desaconsellen o que n’assenyalen les seves desavantatges. Fins hi tot, hem arribat al punt de creure’ns que són essencials per a la vida de l’home sense parar-nos a pensar que existeixen països com Xina, Corea, Japó i d’altres, que no inclouen els lactis en la seva dieta i, no obstant, són civilitzacions pròsperes i amb una esperança de vida llarga.

Què és realment la llet?

És l’aliment dels mamífers durant l’etapa de creixement i evidentment, la llet de cada espècie té una composició diferent pel que fa als seus nutrients. Dit d’una altre manera, la llet de cada espècie animal conté un equilibri de nutrients específics per al seu correcte desenvolupament.

Si comparem la llet de vaca amb la llet humana veurem que té múltiples diferències en la seva composició. Per exemple, la llet de vaca conté moltes més hormones de creixement que la llet humana i és ben lògic ja que el vedell té un pes al néixer d’uns 40 kg i al convertir-se en adult (als dos anys) pot arribar a pesar més de 400kg. En canvi, l’ésser humà no arriba a la maduresa física fins als 21 anys, amb un pes que oscil•la entre els 50 i els 80 kg aproximadament. Aquesta en seria la principal diferència tot i que n’esmentarem algunes més:

- La llet de vaca produeix un ràpid desenvolupament dels ossos i músculs, en canvi la llet humana desenvolupa el sistema nerviós.

- La proteïna de la llet de vaca (caseïna), és molt difícil d’assimilar per al sistema digestiu humà. Per aquest motiu sovint genera problemes ja que el nostre organisme tan sols la pot digerir parcialment, sobrecarregant el fetge i provocant irritació als teixit i a la pell, en un intent del nostre organisme per a eliminar-la.

- La lactalbúmina, principal proteïna de la llet humana, és digerida sense cap tipus de dificultat.

Amb aquesta informació ens venen diferents preguntes a la ment:

- Com pot explicar-se que, des del mateix moment que naixem fins als tres anys, el nostre organisme segrega un enzim capaç d’assimilar la llet materna que, després, desapareix gradualment?

- Si els productes lactis no són realment un aliment favorable per al desenvolupament del nadó, com poden ser-ho per als adults?

- Perquè cap altre mamífer adult consumeix llet?

L’alternativa

En contra del que sovint ens volen fer creure, hi ha molt aliments naturals que ens poden aportar la quantitat necessària de calci per al nostre òptim desenvolupament com per exemple:

- Peix

- Col-i-flor

- Nap

- Enciam

- Fulles verdes (espinacs, col verda, etc)

- Fruits secs

- Llavors de sèsam

- Algues marines (el seu contingut en calci és molt superior al de la llet de vaca)

Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)

HUMMUS O PATÉ DE CIGRONS

Ingredients:

- 1 tassa de cigrons cuits

- 2 cullerades de tahín

- 1 dent d’all

- Mig suc de llimona

- Un punt de sal

- Un punt de pimentón

- Comí mòlt

- Oli d’oliva

Preparació:

Triturarem els cigrons amb el suc de mitja llimona (afegir-hi una mica d’aigua si és necessari). Afegirem un dent d’all trossejat, una cullerada d’oli d’oliva, dues cullerades de tahín, un punt de sal o puré d’umeboshi i comí mòlt al gust. A continuació ho barrejarem tot bé amb el minipimer.

Servir-ho en un bol, amb un punt de pimentón i julivert. Ho acompanyarem de pa de pita i amanida.