En aquest enllaç hi trobareu informació sobre les al·lèrgies i les noves intoleràncies alimentàries que dia a dia van apareixent.

http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/novedades/alergias5.htm

La gana comença al cervell.

Menjar i beure formen part de l’alegria de viure, d’on es dedueix que menjar i beure són fets que condueixen a viure millor, i a això hi tenim dret tots els éssers humans.

La intel•ligència i el ser omnívors – això últim pressuposa que podem menjar de tot -, són les dues principals característiques que ens distingeixen de la resta d’éssers vius. La primera d’elles, a més, ens condueix de manera inexorable i innata a escollir, a seleccionar mitjançant els sentits el més agradable, gustós, ben elaborat i exposat a la taula. Però no mengem només per a satisfer les nostres sensacions, sinó per a cobrir unes necessitats que vam iniciar en el moment de néixer – amb la succió de la llet materna o el seu immediat substitut – i mantenim al llarg de la nostra existència excepte en comptades ocasions i per motius aliens a la nostra voluntat quasi sempre.
Els dietistes de l’Antiguitat, que tot i que el concepte sigui modern ja existien, van arribar a establir l’existència d’un nervi instal•lat a l’aparell digestiu que “avisava” quan era indispensable omplir l’estómac per a silenciar-lo, ja que les seves advertències eren poc menys que insuportables. Bonica manera de descriure la gana! Però aquesta manera tan delicada d’explicar aquesta necessitat es va quedar enrere a penes es va comprovar que les sensacions de gana i sacietat res tenien a veure amb l’estómac, sinó amb el cervell.
És a dir, quan les reserves energètiques es van esgotant en l’organisme, uns diminuts receptors distribuïts per tot el cos capten que el nivell de sucre en sang disminueix; aleshores el cervell – a través del sistema nerviós autònom – és avisat d’aquesta disminució, i immediatament apareixen les contraccions estomacals i la sensació de gana. És com un despertador amb control remot que comença a cridar a l’hora exacta per a la que va ser programat. D’aquí a entendre que l’alimentació és una de les funcions vitals de l’ésser humà, no hi ha més que un pas, que no obstant és precís donar-lo en la direcció apropiada. El camí apareix ple d’interrogants, que només amb l’experiència i una mica d’ajuda per part de qui pot donar-la s’aconseguiran aclarir. Aquests dubtes diuen, més o menys:
- Què alimenta més, la carn o el peix?
- Es poden menjar tots els pastissos que un vulgui?
- Perquè s’insisteix tan en que s’han d’ingerir tantes fruites i verdures?
- Quants ous es poden ingerir a la setmana?
- Què és bo i què és dolent per al colesterol?
- L’aigua engreixa?
La relació de preguntes segueixen aquests punts suspensius que cadascun de nosaltres pot completar amb les seves inquietuds personals respecte al menjar i l’alimentació, dos conceptes aparentment iguals.

Extret del llibre: Dieta Relajante... para estar de buen humor (Ed. Libsa)

La Stevia, una dolça alternativa al sucre

La Stevia és una planta del nord est de Paraguai. El seu cultiu s’ha extès fins al sud del Brasil, i a l’Argentina principalment a la província de Misiones i Chaco. Actualment es cultiva de manera intensiva al Japó i a la Xina. També anomenada Hierba Dulce, les seves fulles són 10 o 15 vegades més dolces que el sucre de aula.

Hi ha consumidors que han de controlar la ingesta de sucres per problemes de salut o bé desitgen controlar el seu pes (persones que desitgen restringir el consum de calories). L’extracte concentrat líquid d’aquesta planta és ideal en aquests casos ja que no és metabolitzat per l’organisme, el que vol dir que no conté calories.

Si bé no hi ha conclusions científiques determinants (degut a la falta d’investigacions en productes naturals), la Stevia tindria les següents propietats:

- Regula els nivells de sucre en sang (excel·lent per a diabètics)

- Reguladora de la pressió arterial – Hipotensora

- Prevenció de caries i malalties de les genives (a Paraguai s’utilitza, sense refinar, naturalment com a bactericida inhibint el creixement de bacteris, sobretot els que produeixen les caries i els problemes de les genives, també s’utilitza per alleujar el problema del coll irritat i de les genives sagnants)

- Prevenció de refredats i grips

- Com a substitut de l’excessiu consum de sucre en els nens

- Excel·lent ajuda per a perdre pes (ja que no conté calories, produeix un efecte ansiolític i redueix el desig pel dolç i per les grasses. Per a aquesta finalitat, s’ha de prendre una cullerada de cafè de l’extracte líquid de Stevia diluïda amb aigua mitja hora abans dels àpats principals)

- Es por utilitzar per a cuinar (a diferència dels edulcorants químics, ja que és molt estable a altes temperatures. Por utilitzar-se per a elaborar melmelades, compotes, pastissos, pa, etc)

Dieta mediterrània per a la prevenció de la depressió

En un estudi recent es van seguir més de 10.000 adults sans que havien respòs prèviament a qüestionaris entre els anys 1999 i 2005. Cap d'ells patia depressió al principi de l'estudi. El seu seguiment de la dieta mediterrània es va msurar a través de nou paràmetres, entre els quals hi figuraven: baixa ingesta de carn, ingesta moderada d'alcohol i productes làctic i ingesta elevada de fruita, cereals, llegums i peix.

Després de 4,4 anys, la incidència global de depressió entre individus que seguien d'una manera més rigorosa la dieta mediterrània va ser un 30% menor que entre els individus que seguien amb més freqüència ignoraven aquestes regles alimentàries. Els nivells de depressió més baixos estaven associats amb la ingesta d'aliments específics de la dieta mediterrània, com fruites, llegums i oli.

Les possibles explicacions de l'efecte protector descrit inclouen les consideracions següents:

- La dieta mediterrània millora la funció de l'endoteli (el revestiment intern dels vasos sanguinis), que està involucrat en la producció del factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), una molècula que és responsable del creixement i la funció de les cèl•lules nervioses. Es creu que la "disfunció del BDNF" podria ser responsable d'alguns casos de depressió.

- L'oli d'oliva millora la quantitat de serotonina disponible en l'organisme. La serotonina és un neurotransmissor amb un paper crucial en el funcionament del sistema nerviós humà. Controla l'alliberament d'hormones i la regulació del ritme biològic del cos, a més del son i la gana. La majoria dels antidepressius augmenten la disponibilitat d'aquesta molècula per a les activitats cerebrals.

- Els Omega 3, àcids grassos que es troben en alguns tipus de peix, contribueixen al millor funcionament del sistema nerviós central.

Tots aquests mecanismes poden ajudar a un millor funcionament del cervell i a una major resistència per afrontar les frustracions diàries i controlar l’estrès.

Tot i així, hem de subratllar que la dieta mediterrània pot esdevenir un paper important en la prevenció de la depressió, però no en el seu tractament. Sempre s'ha de buscar un tractament mèdic més adequat.

Sánchez-Villegas A, Delgado-Rodriguez M, Alonso A, Schlatter J, Lahortiga F, Serra Majem L, Martínez-González MA. Association of the Mediterranean dietary pattern with the incidence of depression.

CREPS DE QUINOA AMB SALSA DE TARONJA

I aquí us deixem la recepta de la setmana, que vagi de gust!!

Ingredients:

80g de quinoa – 2 ous – 300ml de llet d’arròs – 1 punt de sal – 1cda sopera d’oli d’oliva – 1 cda sopera de sucre moreno de canya – 250ml de suc de taronja – 2cdetes de fècula de blatde moro – la pell d’una taronja – 3cdes soperes de xarop d’agave

Procediment:

En un bol gran hi posarem la farina d’arròs i la de quinoa. Hi afegirem els ous un a un barrejant bé. Incorporarem la llet mica en mica, dissolvent molt les farines per tal que no ens quedin grumolls. Finalment hi afegirem l’oli, el sucre i la sal. Ho deixarem reposar durant una hora. A continuació prepararem la salsa de taronja: barrejarem el suc de taronja amb la pell i la fècula del blat de moro a una cassoleta. Ho deixarem coure uns minuts a foc mig, fins que la salsa espesseixi. Incorporarem el xarop d’agave i ho barrejarem bé.

Seguidament, ho deixarem refredar. Quan la pasta per als creps hagi reposat, courem els creps un a un a una paella molt calenta. Haurien de sortir 6 creps. Finalment, escalfarem ràpidament la salsa de taronja i regarem cada crep amb ella abans de servir-ho.

Festín de sentidos

Aquí us deixem un breu article que hem trobat a la revista CuerpoMente d'aquest mes i que creiem val la pena llegir. Esperem que us agradi.

Murmullos, aromas... toda una miríada de matices se disuelve a nuestro alrededor sin que llegue a significar nada para nuestra percepción aturullada. Son sutilezas para las que a menudo no tenemos tiempo ni sensibilidad pero que están siempre ahí, extendiéndonos su invitación a ser captadas.

Quizá baste con simplemente sentir. Con dejar que el mundo nos llegue a través del cuerpo, filtrado por sus finos sentidos. En ese abandono atento solo a lo menor uno puede detenerse en gustos, texturas y olores, ser capaz no solo de mirar sino también de ver, en un diálogo íntimo con la parcela de realidad que nos es dado percibir.

La vida es una fiesta para los sentidos, un estímulo constante para el ejército de terminaciones nerviosas que informa de lo que ocurre ahí afuera. Narices, pieles y oídos vigilantes nos han sido legados para sobrevivir en un mundo en el que seguimos siento muy vulnerables. Pero también nos conceden el placer de lo exquisito, la seducción y el encanto de lo cotidiano.

 

EL GOCE DEL MUNDO

Agudizar los sentidos significa ser más sensible a lo que nos rodea, ir al encuentro de todo lo que se nos ofrece generosamente a cada momento, por leve que parezca: el camino del viento entre las hojas de un árbol, un perfume de fruta madura cargando el aire de la cocina, la sábana fresca en la mejilla,...

Apreciar estos deleites mínimos detiene la carrera de la mente cuando nos aleja del mundo más inmediato con su velo de elucubración. En cada uno de esos destellos con los que nos parece “cazar” un instante se renueva el asombro ante la vida desplegada. Sea lo que sea, nos llega enorme, nítido, con detalle. Es casi una revelación.

Este homenaje a lo extraordinario de cada día nos ancla a la realidad, nos invita a percibirla y vivirla antes que a querer juzgarla o cambiarla.

Los automatismos de la mente se resisten al ejercicio de la observación. Por eso es interesante librarse de ellos de vez en cuando y no dar el mundo por sentado. Recuperar el disfrute de lo sensual, del puro goce sensorial, forma parte de la artesanía de la felicidad.

 

Extret de: Revista CuerpoMente, Núm: 221

Escrit per:Yvette Moya-Angeler

Les meravelles de la fibra

Els beneficis saludables de la fibra soluble i insoluble estan molt ben documentats. L'interès actual en la fibra com a component important de la dieta és degut a l'associació epidemiològica de les dietes riques en fibra i una menor incidència de certes malalties cròniques com la patologia cardiovascular i el cancer de colon.

Diversos estudis alimentaris revelen que consumim només una fracció de la fibra que necessitem. Una persona normal consumeix de cinc a dotze grams de fibra diaria, a pesar de que la major part de les autoritats sanitaries n'aconsellen un consum d'entre 20 i 35 grams al dia. Per tal de poder-ne augmentar el consum, es poden fer modificacions senzilles en la dieta com per exemple incloure cereals rics en fibra en l'esmorzar, escollir arròs integral enlloc de l'arròs blanc i prendre dos o tres peces de fruita fresca (amb pell) entre àpats.

Els suplements de fibra poden utilitzar-se en la dieta per a complementar les necessitats diàries (se'n pot destacar sobretot la pectina de la poma, el segó de la civada). S'aconsella prendre'ls amb abundant aigua o altres líquids abans dels àpats.

Però, què és realment la fibra?

La fibra dietètica es defineix com a tota substància alimentaria que els nostres enzims digestius no poden descompondre i utilitzar com a energia. Les fibres es divideixen en dues classes: solubles i insolubles.

- Fibres insolubles (segó de blat, cereals integrals, fruits secs oleginosos i la pell de les fruites i vegetals)

Es caracteritzen per passar a través del tub digestiu sense patir cap canvi i per absorbir grans quantitats d'aigua (fins a 15 vegades el seu pes). Estimulen el tracte digestiu. S'associen amb beneficis gastrointestinals (útils per a alleujar l'estrenyiment i en el tractament de la diverticulosis i ajuden a normalitzar la freqüència de les deposicions). a més, actuen eficaçment com a "agents voluminitzants" contribuint en la formació de femtes grans i voluminoses.

- Fibres solubles (civada, pectina, guar, llegums i vegetals marins)

Es caracteritzen per a ser enganxoses i perque quan es combinen amb l'aigua gormen gels. Regulen els nivells de sucre en sang retardant la seva absorció al torrent sanguini, fet que les fa útils per a persones que pateixen trastorns relacionats amb la glucèmia de la diabetis. Disminueixen els nivells elevats de colesterol en sang al fixar-se i eliminar les sals biliars pel que l'organisme utilitza més colesterol per a la formació de més sals biliars. És un bon quelant de toxines (metalls pesats i alguns carcinògens) en el tracte digestiu.