Els aliments transgènics

La transferència de gens per via sexual s’ha produït de manera natural al llarg de la vida. Els creuaments entre espècies han permès millorar i enfortir moltes classes de plantes i animals i col•laborar en la seva evolució.

La biotecnologia ha fet possible eliminar les barreres sexuals en la transferència gènica i, actualment, és possible introduir gens d’uns organismes a altres independentment de la seva distància filogenètica. Els aliments produïts amb aquest tipus de tecnologia s’anomenen organismes genèticament modificats (OGM).

El 1983 es va anunciar la primera transformació genètica en el tabac, la van seguir les de la pastanaga, el tomàquet, la soja, el blat de moro, la poma, la remolatxa, el blat i una llarga sèrie que encara no s’ha tancat degut al potencial econòmic que representa la utilització d’aquestes tècniques, que consisteixen en introduir en el codi genètic d’una planta gens vegetals, animals o bacterians que aporten a aquesta planta o als seus fruits propietats que originàriament no tenia, amb una major resistència a insectes o a herbicides, o bé un major temps de maduració.

Forces grups naturistes i ecologistes denuncien que aquesta tecnologia representa un perill per a l’equilibri de l’ecosistema i alerten del risc en quan a la desaparició de varietats no manipulades, que poden afectar a la variació d’insectes, etc... Inclús es creu que poden representar una amenaça per a la salut, com possibles resistències a antibiòtics i inclús potencials efectes mutagènics. Davant aquesta situació de desconfiança per part de grans sectors de població, es fa imprescindible una major i millor informació per part de les empreses. No obstant, això no eximeix a les autoritats a que continuïn controlant la seva producció per tal d’assegurar la sostenibilitat del planeta, i a la vegada, prevenir potencials efectes negatius per al medi ambient i la salut.

ELS LACTIS I EL MITE DEL CALCI

Existeix una gran publicitat en relació al tema dels lactis i la idea que són un dels aliments bàsics per a l’alimentació humana ja que són barats i altament nutritius. Tot i així, cada vegada són més els professionals sanitaris com metges i nutricionistes que els desaconsellen o que n’assenyalen les seves desavantatges. Fins hi tot, hem arribat al punt de creure’ns que són essencials per a la vida de l’home sense parar-nos a pensar que existeixen països com Xina, Corea, Japó i d’altres, que no inclouen els lactis en la seva dieta i, no obstant, són civilitzacions pròsperes i amb una esperança de vida llarga.

Què és realment la llet?

És l’aliment dels mamífers durant l’etapa de creixement i evidentment, la llet de cada espècie té una composició diferent pel que fa als seus nutrients. Dit d’una altre manera, la llet de cada espècie animal conté un equilibri de nutrients específics per al seu correcte desenvolupament.

Si comparem la llet de vaca amb la llet humana veurem que té múltiples diferències en la seva composició. Per exemple, la llet de vaca conté moltes més hormones de creixement que la llet humana i és ben lògic ja que el vedell té un pes al néixer d’uns 40 kg i al convertir-se en adult (als dos anys) pot arribar a pesar més de 400kg. En canvi, l’ésser humà no arriba a la maduresa física fins als 21 anys, amb un pes que oscil•la entre els 50 i els 80 kg aproximadament. Aquesta en seria la principal diferència tot i que n’esmentarem algunes més:

- La llet de vaca produeix un ràpid desenvolupament dels ossos i músculs, en canvi la llet humana desenvolupa el sistema nerviós.

- La proteïna de la llet de vaca (caseïna), és molt difícil d’assimilar per al sistema digestiu humà. Per aquest motiu sovint genera problemes ja que el nostre organisme tan sols la pot digerir parcialment, sobrecarregant el fetge i provocant irritació als teixit i a la pell, en un intent del nostre organisme per a eliminar-la.

- La lactalbúmina, principal proteïna de la llet humana, és digerida sense cap tipus de dificultat.

Amb aquesta informació ens venen diferents preguntes a la ment:

- Com pot explicar-se que, des del mateix moment que naixem fins als tres anys, el nostre organisme segrega un enzim capaç d’assimilar la llet materna que, després, desapareix gradualment?

- Si els productes lactis no són realment un aliment favorable per al desenvolupament del nadó, com poden ser-ho per als adults?

- Perquè cap altre mamífer adult consumeix llet?

L’alternativa

En contra del que sovint ens volen fer creure, hi ha molt aliments naturals que ens poden aportar la quantitat necessària de calci per al nostre òptim desenvolupament com per exemple:

- Peix

- Col-i-flor

- Nap

- Enciam

- Fulles verdes (espinacs, col verda, etc)

- Fruits secs

- Llavors de sèsam

- Algues marines (el seu contingut en calci és molt superior al de la llet de vaca)

Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)

HUMMUS O PATÉ DE CIGRONS

Ingredients:

- 1 tassa de cigrons cuits

- 2 cullerades de tahín

- 1 dent d’all

- Mig suc de llimona

- Un punt de sal

- Un punt de pimentón

- Comí mòlt

- Oli d’oliva

Preparació:

Triturarem els cigrons amb el suc de mitja llimona (afegir-hi una mica d’aigua si és necessari). Afegirem un dent d’all trossejat, una cullerada d’oli d’oliva, dues cullerades de tahín, un punt de sal o puré d’umeboshi i comí mòlt al gust. A continuació ho barrejarem tot bé amb el minipimer.

Servir-ho en un bol, amb un punt de pimentón i julivert. Ho acompanyarem de pa de pita i amanida.

La quinoa, l'arròs dels inques.

La quinoa podria rebatejar-se amb el nom d’"arròs dels inques" ja que de fet, és la base de l’alimentació dels pobles andinos des de fa mil•lennis. Es creu que la quinoa va ser domesticada ara fa uns 6000 anys, al mateix temps que ho va ser l’ancestre de la llama, el guanaco. Des d’aleshores, tan la planta com l’animal anaven agafats de la mà ja que els dos resistien els climes més inhòspits i es nodrien mútuament (els fems de la llama nodrien la quinoa i la quinoa, alhora, alimentava la llama).

També se l’anomenava “chisiya mama” (“llavor mare” en quechua, una de les llengües dels inques). Era doncs, una llavor sagrada per als inques fins al punt que amb ella es practicaven rituals de fertilitat. De fet, en l’actualitat encara es practiquen en alguns poblats.

Pel fet de ser una llavor sagrada per als inques, la quinoa es va convertir en un símbol de l’imperi inca ja que va alimentar als seus fundadors. En aquest sentit, va ser el “símbol” a destruir per als conquistadors espanyols del segle XVI, que van intentar acabar amb aquesta civilització. Degut a això, la quinoa va desaparèixer pràcticament de les cultures i l’alimentació andines durant uns quants segles excepte en algunes zones amagades.

A la dècada dels 70 la quinoa va canviar completament el seu destí gràcies a les expedicions dels investigadors occidentals. En aquella època, els occidentals començaven a qüestionar-se la seva pròpia alimentació i a buscar nous productes naturals que els permetessin canviar i millorar els seus hàbits alimentaris. Va ser en aquell moment que la quinoa va tornar amb força gràcies a la seva gran qualitat nutricional.

Font de nutrients excel•lent

La qualitat nutricional de la quinoa és realment excel•lent, anem a veure perquè.

Els glúcids: La quinoa conté aproximadament un 70% de glúcids (sobretot sucres d’absorció lenta) i això la converteix en una molt bona font d’energia. A més, la quinoa no conté gluten.

Les proteïnes: La quinoa és més rica en proteïnes que la majoria de cereals (entre un 13 i un 15%). A més, les seves proteïnes són de molt bona qualitat ja que conté tots els aminoàcids essencials que no es troben en d’altres cereals o lleguminoses. Aquests aminoàcids essencials (AAE) són fonamentals per a nosaltres ja que el nostre organisme no els pot fabricar per si sol i per tan, els hem d’aconseguir a través de l’alimentació. La quinoa doncs, com que conté tots els AAE, es converteix en un complement perfecte dels cereals i lleguminoses.

Els lipids: La quinoa és més rica en lípids que la majoria de cereals, però en aquest cas, es tracta d’àcids grassos poliinsaturats, tan necessaris com beneficiosos per al nostre organisme. L’àcid linoleic i l’alfalinoleic (àcids grassos essencials) estan presents en la quinoa en un 55 i 63% respectivament. A més, també conté lecitina, que ajuda a combatre el colesterol.

La fibra: Per a que ens fem una idea, en un plat de quinoa podem trobar-hi més quantitat de fibra que no pas en un plat d’arròs integral. El tipus de fibra que conté la quinoa és de bona qualitat i facilita la digestió. A part d’això i com tots els aliments que contenen una bona quantitat de fibra, la quinoa participa en la normalització dels nivells de colesterol, de glucosa i d’insulina. A més, la fibra també aporta sensació de sacietat.

Els nutrients més importants: La quinoa és rica en ferro i en coure. No podem oblidar que el ferro és un nutrient important per al nostre organisme ja que és essencial per al transport de l’oxigen i per a la formació de glòbuls vermells i noves cèl•lules. Pel que fa al coure, és necessari per a la formació de l’hemoglobina.

Finalment, la quinoa és una font de magnesi, zinc, fòsfor i vitamina B12. Tots aquests nutrients tenen un paper molt important en el nostre organisme ja que afavoreixen la renovació cel•lular i reforcen el sistema immunitari.

Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)

Omegues, les grasses saludables

Mentre algunes grasses són molt saludables i redueixen el risc de patir malalties cardíaques, càncer, al•lèrgies, dermatitis, etc, d’altres augmenten les possibilitats de patir colesterol, obesitat i càncer. En aquest sentit, és important aprendre a distingir entre aquelles grasses que afavoreixen la nostra salut i les que predisposen al nostre organisme a patir algun trastorn. Aquí t’oferim una breu explicació de les que són beneficioses per al nostre organisme.

Omega 3

Els àcids grassos omega 3 posseeixen efectes beneficiosos en el cas de la malaltia inflamatòria intestinal i malaltia de Crohn. L’àcid alfalinolènic (omega 3) es pot trobar a les nous, algunes fruites com la grosella, oli de soja, llavors de lli i carbassa. A partir d’aquest es sintetitzen els EPA i els DHA, que també podem obtenir ingerint peix blau (tonyina, salmó, etc) i algues. Aquest tipus d’àcid gras proporciona elasticitat a les artèries, té un efecte anticoagulant i contribueix a reduir la inflamació.

Omega 6

Als àcids grassos omega 6 se’ls atribueixen propietats antiinflamatòries que ajuden a rebaixar la inflamació i alleujar el dolor de les malalties reumàtiques. També s’utilitzen per a l’artritis, colitis, fibrosis quística, etc. i sobretot per a alleujar els símptomes del síndrome premenstrual. Per altra banda, tenen una funció cardioprotectora degut a que eviten la formació de plaques d’ateroma a les artèries, disminuint el risc d’infart. A partir de l’àcid linoleic (omega 6), que es pot trobar majoritàriament a l’oli d’onagre, es sintetitza l’àcid gammalinolènic, que també té un efecte antiinflamatori.

Omega 9

Els àcids grassos omega 9 posseeixen efectes positius per a la salut. Suposen un gran alleujament en la inflamació relacionada amb el reuma. L’oli d’oliva conté àcid oleic (omega 9), que exerceix una acció beneficiosa als vasos sanguinis reduint la inflamació i el risc de patir malalties cardiovasculars. També podem trobar omega 9 a les olives i als fruits secs com per exemple a les ametlles, a les nous o a les avellanes.

Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)

Dieta depurativa: les claus principals

Ara que per fi ja ha arribat el bon temps és el moment ideal per a eliminar del nostre organisme les toxines que hem anat acumulant al llarg de l’any. Les dietes desintoxicants poden adoptar múltiples formes, però generalment totes es basen en potenciar una serie de factors que afavoreixen la desintoxicació de l’organisme i que eliminen el que la dificulta.

Factors positius:

- Augmentar el consum de fibra (fruites, verdures, llegums, cereals integrals…) per a impedir que les toxines s’adhereixin a les parets de l’intestí gros i, d’aquesta manera, poder eliminar-les més fàcilment. A més, les fruites i verdures, al ser pobres en sodi i molt riques en potassi, tenen un enorme poder diürètic.

- Beure com a mínim 2 litres d’aigua diaris

- Escollir làctics descremats

- Substituir la sal i el sucre per a espècies i mel

- Cuinar els aliments d’una manera senzilla: al vapor, bullit, a la planxa…

- Intentar menjar menys quantitat i realitzar més àpats al llarg del dia per a poder afavorir la digestió.

 

Factors negatius:

- No ingerir estimulants (cafè, refrescs de cola…) ni begudes alcohòliques.

- Evita els aliments rics en greixos, els precuinats i, en general, tots els que continguin additius, conservants i colorants. De fet, si és possible, seria aconsellable que ens alimentéssim d’aliments d’origen biològic.

Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)

MANDONGUILLES DE TOFU

Ingredients:

½ de Tofu
Pa ratllat
1 pastanaga ratllada
All, julivert picat
1 cullerada de Tamari (salsa de soja)
2 cullerades de sèsam torrat
Farina
Oli

Preparació:
Bullirem la peça de tofu durant uns 5 minuts i després l’esmicolarem. Daurarem l’all, ratllarem la pastanaga, tallarem el julivert i ho barrejarem tot junt amb el pa ratllat i el tamari.

Seguidament, elaborarem les mandonguilles, moldejant-les bé, buscant la consistència desitjada (afegir més farina si és necessari). Arrebossar amb farina les mandonguilles. Fregir-les amb oli d’oliva. Per a escórrer l’excés d’oli, col•locar-les a una safata amb paper de cuina.

Suggeriment: Enlloc del pa ratllat es poden fer amb farina d’ametlla o sèsam.

Bon profit a tothom!!