Aquí en teniu l'enllaç: http://www.barcelonaviva.es/index/ En aquesta pàgina hi podreu trobar tota la informació sobre tot tipus d'activitats que es fan en relació al benestar i a la salut d'un mateix.
Us assegurem que us agradarà!!
diumenge, 5 de desembre del 2010
dimecres, 27 d’octubre del 2010
La gana comença al cervell.
Menjar i beure formen part de l’alegria de viure, d’on es dedueix que menjar i beure són fets que condueixen a viure millor, i a això hi tenim dret tots els éssers humans.
La intel•ligència i el ser omnívors – això últim pressuposa que podem menjar de tot -, són les dues principals característiques que ens distingeixen de la resta d’éssers vius. La primera d’elles, a més, ens condueix de manera inexorable i innata a escollir, a seleccionar mitjançant els sentits el més agradable, gustós, ben elaborat i exposat a la taula. Però no mengem només per a satisfer les nostres sensacions, sinó per a cobrir unes necessitats que vam iniciar en el moment de néixer – amb la succió de la llet materna o el seu immediat substitut – i mantenim al llarg de la nostra existència excepte en comptades ocasions i per motius aliens a la nostra voluntat quasi sempre.
Els dietistes de l’Antiguitat, que tot i que el concepte sigui modern ja existien, van arribar a establir l’existència d’un nervi instal•lat a l’aparell digestiu que “avisava” quan era indispensable omplir l’estómac per a silenciar-lo, ja que les seves advertències eren poc menys que insuportables. Bonica manera de descriure la gana! Però aquesta manera tan delicada d’explicar aquesta necessitat es va quedar enrere a penes es va comprovar que les sensacions de gana i sacietat res tenien a veure amb l’estómac, sinó amb el cervell.
És a dir, quan les reserves energètiques es van esgotant en l’organisme, uns diminuts receptors distribuïts per tot el cos capten que el nivell de sucre en sang disminueix; aleshores el cervell – a través del sistema nerviós autònom – és avisat d’aquesta disminució, i immediatament apareixen les contraccions estomacals i la sensació de gana. És com un despertador amb control remot que comença a cridar a l’hora exacta per a la que va ser programat. D’aquí a entendre que l’alimentació és una de les funcions vitals de l’ésser humà, no hi ha més que un pas, que no obstant és precís donar-lo en la direcció apropiada. El camí apareix ple d’interrogants, que només amb l’experiència i una mica d’ajuda per part de qui pot donar-la s’aconseguiran aclarir. Aquests dubtes diuen, més o menys:
- Què alimenta més, la carn o el peix?
- Es poden menjar tots els pastissos que un vulgui?
- Perquè s’insisteix tan en que s’han d’ingerir tantes fruites i verdures?
- Quants ous es poden ingerir a la setmana?
- Què és bo i què és dolent per al colesterol?
- L’aigua engreixa?
La relació de preguntes segueixen aquests punts suspensius que cadascun de nosaltres pot completar amb les seves inquietuds personals respecte al menjar i l’alimentació, dos conceptes aparentment iguals.
Extret del llibre: Dieta Relajante... para estar de buen humor (Ed. Libsa)
La intel•ligència i el ser omnívors – això últim pressuposa que podem menjar de tot -, són les dues principals característiques que ens distingeixen de la resta d’éssers vius. La primera d’elles, a més, ens condueix de manera inexorable i innata a escollir, a seleccionar mitjançant els sentits el més agradable, gustós, ben elaborat i exposat a la taula. Però no mengem només per a satisfer les nostres sensacions, sinó per a cobrir unes necessitats que vam iniciar en el moment de néixer – amb la succió de la llet materna o el seu immediat substitut – i mantenim al llarg de la nostra existència excepte en comptades ocasions i per motius aliens a la nostra voluntat quasi sempre.
Els dietistes de l’Antiguitat, que tot i que el concepte sigui modern ja existien, van arribar a establir l’existència d’un nervi instal•lat a l’aparell digestiu que “avisava” quan era indispensable omplir l’estómac per a silenciar-lo, ja que les seves advertències eren poc menys que insuportables. Bonica manera de descriure la gana! Però aquesta manera tan delicada d’explicar aquesta necessitat es va quedar enrere a penes es va comprovar que les sensacions de gana i sacietat res tenien a veure amb l’estómac, sinó amb el cervell.
És a dir, quan les reserves energètiques es van esgotant en l’organisme, uns diminuts receptors distribuïts per tot el cos capten que el nivell de sucre en sang disminueix; aleshores el cervell – a través del sistema nerviós autònom – és avisat d’aquesta disminució, i immediatament apareixen les contraccions estomacals i la sensació de gana. És com un despertador amb control remot que comença a cridar a l’hora exacta per a la que va ser programat. D’aquí a entendre que l’alimentació és una de les funcions vitals de l’ésser humà, no hi ha més que un pas, que no obstant és precís donar-lo en la direcció apropiada. El camí apareix ple d’interrogants, que només amb l’experiència i una mica d’ajuda per part de qui pot donar-la s’aconseguiran aclarir. Aquests dubtes diuen, més o menys:
- Què alimenta més, la carn o el peix?
- Es poden menjar tots els pastissos que un vulgui?
- Perquè s’insisteix tan en que s’han d’ingerir tantes fruites i verdures?
- Quants ous es poden ingerir a la setmana?
- Què és bo i què és dolent per al colesterol?
- L’aigua engreixa?
La relació de preguntes segueixen aquests punts suspensius que cadascun de nosaltres pot completar amb les seves inquietuds personals respecte al menjar i l’alimentació, dos conceptes aparentment iguals.
Extret del llibre: Dieta Relajante... para estar de buen humor (Ed. Libsa)
diumenge, 10 d’octubre del 2010
La Stevia, una dolça alternativa al sucre
La Stevia és una planta del nord est de Paraguai. El seu cultiu s’ha extès fins al sud del Brasil, i a l’Argentina principalment a la província de Misiones i Chaco. Actualment es cultiva de manera intensiva al Japó i a la Xina. També anomenada Hierba Dulce, les seves fulles són 10 o 15 vegades més dolces que el sucre de aula.
Hi ha consumidors que han de controlar la ingesta de sucres per problemes de salut o bé desitgen controlar el seu pes (persones que desitgen restringir el consum de calories). L’extracte concentrat líquid d’aquesta planta és ideal en aquests casos ja que no és metabolitzat per l’organisme, el que vol dir que no conté calories.
Si bé no hi ha conclusions científiques determinants (degut a la falta d’investigacions en productes naturals), la Stevia tindria les següents propietats:
- Regula els nivells de sucre en sang (excel·lent per a diabètics)
- Reguladora de la pressió arterial – Hipotensora
- Prevenció de caries i malalties de les genives (a Paraguai s’utilitza, sense refinar, naturalment com a bactericida inhibint el creixement de bacteris, sobretot els que produeixen les caries i els problemes de les genives, també s’utilitza per alleujar el problema del coll irritat i de les genives sagnants)
- Prevenció de refredats i grips
- Com a substitut de l’excessiu consum de sucre en els nens
- Excel·lent ajuda per a perdre pes (ja que no conté calories, produeix un efecte ansiolític i redueix el desig pel dolç i per les grasses. Per a aquesta finalitat, s’ha de prendre una cullerada de cafè de l’extracte líquid de Stevia diluïda amb aigua mitja hora abans dels àpats principals)
- Es por utilitzar per a cuinar (a diferència dels edulcorants químics, ja que és molt estable a altes temperatures. Por utilitzar-se per a elaborar melmelades, compotes, pastissos, pa, etc)
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Dieta mediterrània per a la prevenció de la depressió
En un estudi recent es van seguir més de 10.000 adults sans que havien respòs prèviament a qüestionaris entre els anys 1999 i 2005. Cap d'ells patia depressió al principi de l'estudi. El seu seguiment de la dieta mediterrània es va msurar a través de nou paràmetres, entre els quals hi figuraven: baixa ingesta de carn, ingesta moderada d'alcohol i productes làctic i ingesta elevada de fruita, cereals, llegums i peix.
Després de 4,4 anys, la incidència global de depressió entre individus que seguien d'una manera més rigorosa la dieta mediterrània va ser un 30% menor que entre els individus que seguien amb més freqüència ignoraven aquestes regles alimentàries. Els nivells de depressió més baixos estaven associats amb la ingesta d'aliments específics de la dieta mediterrània, com fruites, llegums i oli.
Les possibles explicacions de l'efecte protector descrit inclouen les consideracions següents:
- La dieta mediterrània millora la funció de l'endoteli (el revestiment intern dels vasos sanguinis), que està involucrat en la producció del factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), una molècula que és responsable del creixement i la funció de les cèl•lules nervioses. Es creu que la "disfunció del BDNF" podria ser responsable d'alguns casos de depressió.
- L'oli d'oliva millora la quantitat de serotonina disponible en l'organisme. La serotonina és un neurotransmissor amb un paper crucial en el funcionament del sistema nerviós humà. Controla l'alliberament d'hormones i la regulació del ritme biològic del cos, a més del son i la gana. La majoria dels antidepressius augmenten la disponibilitat d'aquesta molècula per a les activitats cerebrals.
- Els Omega 3, àcids grassos que es troben en alguns tipus de peix, contribueixen al millor funcionament del sistema nerviós central.
Tots aquests mecanismes poden ajudar a un millor funcionament del cervell i a una major resistència per afrontar les frustracions diàries i controlar l’estrès.
Tot i així, hem de subratllar que la dieta mediterrània pot esdevenir un paper important en la prevenció de la depressió, però no en el seu tractament. Sempre s'ha de buscar un tractament mèdic més adequat.
Sánchez-Villegas A, Delgado-Rodriguez M, Alonso A, Schlatter J, Lahortiga F, Serra Majem L, Martínez-González MA. Association of the Mediterranean dietary pattern with the incidence of depression.
dimecres, 8 de setembre del 2010
CREPS DE QUINOA AMB SALSA DE TARONJA
I aquí us deixem la recepta de la setmana, que vagi de gust!!
Ingredients:
80g de quinoa – 2 ous – 300ml de llet d’arròs – 1 punt de sal – 1cda sopera d’oli d’oliva – 1 cda sopera de sucre moreno de canya – 250ml de suc de taronja – 2cdetes de fècula de blatde moro – la pell d’una taronja – 3cdes soperes de xarop d’agave
Procediment:
En un bol gran hi posarem la farina d’arròs i la de quinoa. Hi afegirem els ous un a un barrejant bé. Incorporarem la llet mica en mica, dissolvent molt les farines per tal que no ens quedin grumolls. Finalment hi afegirem l’oli, el sucre i la sal. Ho deixarem reposar durant una hora. A continuació prepararem la salsa de taronja: barrejarem el suc de taronja amb la pell i la fècula del blat de moro a una cassoleta. Ho deixarem coure uns minuts a foc mig, fins que la salsa espesseixi. Incorporarem el xarop d’agave i ho barrejarem bé.
Seguidament, ho deixarem refredar. Quan la pasta per als creps hagi reposat, courem els creps un a un a una paella molt calenta. Haurien de sortir 6 creps. Finalment, escalfarem ràpidament la salsa de taronja i regarem cada crep amb ella abans de servir-ho.
Festín de sentidos
Aquí us deixem un breu article que hem trobat a la revista CuerpoMente d'aquest mes i que creiem val la pena llegir. Esperem que us agradi.
Murmullos, aromas... toda una miríada de matices se disuelve a nuestro alrededor sin que llegue a significar nada para nuestra percepción aturullada. Son sutilezas para las que a menudo no tenemos tiempo ni sensibilidad pero que están siempre ahí, extendiéndonos su invitación a ser captadas.
Quizá baste con simplemente sentir. Con dejar que el mundo nos llegue a través del cuerpo, filtrado por sus finos sentidos. En ese abandono atento solo a lo menor uno puede detenerse en gustos, texturas y olores, ser capaz no solo de mirar sino también de ver, en un diálogo íntimo con la parcela de realidad que nos es dado percibir.
La vida es una fiesta para los sentidos, un estímulo constante para el ejército de terminaciones nerviosas que informa de lo que ocurre ahí afuera. Narices, pieles y oídos vigilantes nos han sido legados para sobrevivir en un mundo en el que seguimos siento muy vulnerables. Pero también nos conceden el placer de lo exquisito, la seducción y el encanto de lo cotidiano.
EL GOCE DEL MUNDO
Agudizar los sentidos significa ser más sensible a lo que nos rodea, ir al encuentro de todo lo que se nos ofrece generosamente a cada momento, por leve que parezca: el camino del viento entre las hojas de un árbol, un perfume de fruta madura cargando el aire de la cocina, la sábana fresca en la mejilla,...
Apreciar estos deleites mínimos detiene la carrera de la mente cuando nos aleja del mundo más inmediato con su velo de elucubración. En cada uno de esos destellos con los que nos parece “cazar” un instante se renueva el asombro ante la vida desplegada. Sea lo que sea, nos llega enorme, nítido, con detalle. Es casi una revelación.
Este homenaje a lo extraordinario de cada día nos ancla a la realidad, nos invita a percibirla y vivirla antes que a querer juzgarla o cambiarla.
Los automatismos de la mente se resisten al ejercicio de la observación. Por eso es interesante librarse de ellos de vez en cuando y no dar el mundo por sentado. Recuperar el disfrute de lo sensual, del puro goce sensorial, forma parte de la artesanía de la felicidad.
Extret de: Revista CuerpoMente, Núm: 221
Escrit per:Yvette Moya-Angeler
divendres, 27 d’agost del 2010
Les meravelles de la fibra
Els beneficis saludables de la fibra soluble i insoluble estan molt ben documentats. L'interès actual en la fibra com a component important de la dieta és degut a l'associació epidemiològica de les dietes riques en fibra i una menor incidència de certes malalties cròniques com la patologia cardiovascular i el cancer de colon.
Diversos estudis alimentaris revelen que consumim només una fracció de la fibra que necessitem. Una persona normal consumeix de cinc a dotze grams de fibra diaria, a pesar de que la major part de les autoritats sanitaries n'aconsellen un consum d'entre 20 i 35 grams al dia. Per tal de poder-ne augmentar el consum, es poden fer modificacions senzilles en la dieta com per exemple incloure cereals rics en fibra en l'esmorzar, escollir arròs integral enlloc de l'arròs blanc i prendre dos o tres peces de fruita fresca (amb pell) entre àpats.
Els suplements de fibra poden utilitzar-se en la dieta per a complementar les necessitats diàries (se'n pot destacar sobretot la pectina de la poma, el segó de la civada). S'aconsella prendre'ls amb abundant aigua o altres líquids abans dels àpats.
Però, què és realment la fibra?
La fibra dietètica es defineix com a tota substància alimentaria que els nostres enzims digestius no poden descompondre i utilitzar com a energia. Les fibres es divideixen en dues classes: solubles i insolubles.
- Fibres insolubles (segó de blat, cereals integrals, fruits secs oleginosos i la pell de les fruites i vegetals)
Es caracteritzen per passar a través del tub digestiu sense patir cap canvi i per absorbir grans quantitats d'aigua (fins a 15 vegades el seu pes). Estimulen el tracte digestiu. S'associen amb beneficis gastrointestinals (útils per a alleujar l'estrenyiment i en el tractament de la diverticulosis i ajuden a normalitzar la freqüència de les deposicions). a més, actuen eficaçment com a "agents voluminitzants" contribuint en la formació de femtes grans i voluminoses.
- Fibres solubles (civada, pectina, guar, llegums i vegetals marins)
Es caracteritzen per a ser enganxoses i perque quan es combinen amb l'aigua gormen gels. Regulen els nivells de sucre en sang retardant la seva absorció al torrent sanguini, fet que les fa útils per a persones que pateixen trastorns relacionats amb la glucèmia de la diabetis. Disminueixen els nivells elevats de colesterol en sang al fixar-se i eliminar les sals biliars pel que l'organisme utilitza més colesterol per a la formació de més sals biliars. És un bon quelant de toxines (metalls pesats i alguns carcinògens) en el tracte digestiu.
dijous, 12 d’agost del 2010
Com podem recuperar l'equilibri de la nostra flora intestinal?
A l'intestí hi coexisteixen una barreja molt complexa de microorganismes. alguns dels quals són beneficiosos per a la nostra salut (probiòtics), altres són sapròfits o comensals (és a dir, viuen dels aliments que troben a l'intestí, sense causar ni beneficis ni ser perjudicials per a nosaltres) i altres són patògens (el seu creixement excessiu pot ser perjudicial per a l'hoste). Certes situacions com l'ús d'antibiòtics, l'ús d'anticonceptius, els canvis hormonals que es produeixen durant l'embaràs i la menopausa, certes dietes desequilibrades o un debilitament del sistema immunològic, poden fer que aquests microorganismes patògens creixin més del compte i passin a ser dominants en el sistema digestiu. Aquesta situació de desequilibri de la flora intestinal s'anomena disbiosis.
Qualsevol procés per a reequilibrar la flora intestinal, per a ser efectiu, hauria de centrar-se en utilitzar suplements que eliminin els microorganismes perjudicials, que millorin les digestions i que estimulin el creixement i la repoblació de l'intestí amb bacteris beneficiosos.
1. Eliminar l'excés de microorganismes patògens: Una de les plantes més interessants per a eliminar microorganismes patògens és la canyella. En ella hi podem trobar olis essencials amb components com el cinamaldehid i l'eugenol que presenten importants propietats antifúngiques, especialment efectives per a fongs del gènere Aspergillus i Candida. També té una potent activitat antibacteriana (tan per a bacteris Gram + com Gram -), sense que aquestes propietats antibacterianes afectin als bacteris intestinals beneficiosos.
La fulla d'olivera també s'ha utilitzat tradicionalment per al tractament tòpic de ferides i infeccions. Una altra planta a tenir en compte per les seves propietats antimicrobianes és el fonoll, en concret, les seves llavors.
2. Millora de les digestions: Els olis essencials de la canyella també estimulen la salivació i la producció de sucs gàstrics, millorant problemes com flatulència, meteorisme, acidesa estomacal i diarrea que s'associa a les disbiosis.
Les llavors de fonoll són un altre suplement habitualment utilitzat en indigestions. En el seu oli volàtil hi trobarem substàncies com l'anetol, capaç d'inhibir els espasmes intestinals i que contribueix al seu efecte carminatiu.
Una altre planta amb importants efectes carminatius i digestius és el cardamomo, el seu oli és ric en olis essencials que a més, ajuden a combatre l'halitosis.
3. Completar la feina amb Pre i Probiòtics: Per acabar de reequilibrar la flora intestinal és indispensable utilitzar pre i probiòtics per tal de repoblar el sistema digestiu de bacteris beneficiosos com Lactobacillus i Bifidobacterium. Els probiòtics (substàncies que estimulen el creixement dels bacteris beneficiosos), s'aconsella utilitzar-los juntament amb el tractament amb herbes. Amb ells millorem l'expulsió de substàncies tòxiques, millorem l'estat de la mucosa intestinal (afavorint que l'intestí recuperi la seva fisiologia normal) i acondicionem l'intestí per afavorir el desenvolupament dels bacteris beneficiosos. Els probiòtics, per la seva banda, és més aconsellable prendre'ls un cop hem eliminat gran part dels bacteris perjudicials, per afavorir la seva implantació a l'intestí.
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
diumenge, 8 d’agost del 2010
Sucs amb més frescor i sobretot, més vitamines
Abans de començar a preparar-los, hem de tenir la precaució de netejar bé les fruites i tallar-les just abans d’utilitzar-les per a evitar-ne la seva oxidació i la pèrdua de la vitamina C (en el cas de la poma, n’ haurem d’extreure les llavors ja que acostumen a ser tòxiques).
A més a més, per tal que els sucs conservin totes les seves propietats haurem de consumir-los immediatament després d’haver-los preparat. Si deixem passar unes hores hauran perdut part de la seva frescor i nutrients.
Les Flors de Bach
Es denominen Flors de Bach als 38 preparats naturals extrets de flors que creixen a determinades regions de Gran Bretanya, les seves propietats curatives de les quals varen ser descobertes pel Dr. Bach. Les Flors de Bach són un sistema innocu, natural, senzill i eficaç d’auto ajuda. El seu objectiu és restablir els equilibris mentals i emocionals que davant diverses circumstancies de la vida a vegades perdem, ajudant-nos a recuperar el control, a sentir-nos bé i a obtenir més de la vida. Les Flors de Bach són utilitzades per nombroses persones arreu del món, tan per a professionals de la salut com per a persones que desitgen auto ajudar-se amb elles. Es preparen a partir de les flors de plantes silvestres, arbustos i arbres, tractant les emocions de la persona i no els símptomes físics.
Les Flors de Bach formen 38 estats d’ànim diferents que podem agrupar en set grups, aquí us oferim una breu classificació:
- Estats de por: Rock Rose, Mimulus, Cherry Plum, Aspen i Res Chesnut.
- Estats d’incertesa: Cerato, Scleranthus, Gentian, Gorse, Hornbeam i Wild Oat.
- Estats de falta d’interès pel present: Clematis, Honeysuckle, Wild Rose, Olive, White Chesnut, Mustard i Chesnut Bud.
- Estats de soletat: Water Violet, Impatiens i Heather.
- Estats d’hipersensibilitat a les influències i a les idees: Agrimony, Centaury, Walnut y Holly.
- Estats de desesperació: Larch, Pine, Elm, Sweet Chesnut, Star of Bethlehem, Willow, Oak i Crab Apple.
- Estats d’excessiva preocupació pels altres: Chicory, Vervain, Vine, Beech i Rock Water.
- Estats d’urgència: Rescue Remedy.
Aquesta classificació, com hem dit abans, és molt general, és per això que es fa necessari conèixer exactament les diferències entre les flors d’un mateix grup ja que tot i semblar iguals, cadascuna d’elles és per a un estat d’ànim en concret.
dimarts, 27 de juliol del 2010
La mel, dolçor terapèutica
La mel és un aliment que proporciona energia a l’organisme, és rica en ferro i zinc i conté enzims que eviten el desenvolupament de bacteris i fongs. A més, en medecina natural és valorada ja que actua com a tònic general, posseeix un efecte relaxant i alleuja els símptomes del refredat.
Insomni i estrés: la mel té una acció sedant ideal per als que pateixen aquests problemes. Aquest efecte s’accentua encara més quan es combina amb aliments rics en calci. La mel de flor de taronger és una de les varietats més indicades per a relaxar el cos.
Pell: la mel pot ser utilitzada per a preparar nombroses mascaretes, i combinada amb altres aliments compleix diferents funcions:
- Mel i llimona: ideal per a netejar el cutis i equilibrar els nivells de grasses naturals de la pell.
- Mel i ou: excel•lent combinació per a la pell seca. Una cullerada de mel i un ou ajuden a humitejar la pell deshidratada i seca.
- Mel i argila: un exfol•liant per a qualsevol tipus de pell. A més, nodreix el cutis i ajuda a netejar-lo. Generalment es prepara amb més argila que mel per tal que s’adhereixi a la pell sense problema.
Cicatrius: pel seu contingut en glicerina serveix per a que la pell cicatritzi gradualment. És molt beneficiosa si es barreja amb oli de fetge de bacallà i s’aplica sobre la zona afectada.
Així doncs, com hem vist, a més d’endolcir-nos la vida, la mel té virtuts nutritives i qualitats terapèutiques molt importants que la converteixen en un aliment essencial per al tractament de malalties i per a l’embelliment de la pell.
Insomni i estrés: la mel té una acció sedant ideal per als que pateixen aquests problemes. Aquest efecte s’accentua encara més quan es combina amb aliments rics en calci. La mel de flor de taronger és una de les varietats més indicades per a relaxar el cos.
Pell: la mel pot ser utilitzada per a preparar nombroses mascaretes, i combinada amb altres aliments compleix diferents funcions:
- Mel i llimona: ideal per a netejar el cutis i equilibrar els nivells de grasses naturals de la pell.
- Mel i ou: excel•lent combinació per a la pell seca. Una cullerada de mel i un ou ajuden a humitejar la pell deshidratada i seca.
- Mel i argila: un exfol•liant per a qualsevol tipus de pell. A més, nodreix el cutis i ajuda a netejar-lo. Generalment es prepara amb més argila que mel per tal que s’adhereixi a la pell sense problema.
Cicatrius: pel seu contingut en glicerina serveix per a que la pell cicatritzi gradualment. És molt beneficiosa si es barreja amb oli de fetge de bacallà i s’aplica sobre la zona afectada.
Així doncs, com hem vist, a més d’endolcir-nos la vida, la mel té virtuts nutritives i qualitats terapèutiques molt importants que la converteixen en un aliment essencial per al tractament de malalties i per a l’embelliment de la pell.
dimecres, 14 de juliol del 2010
Els aliments transgènics
La transferència de gens per via sexual s’ha produït de manera natural al llarg de la vida. Els creuaments entre espècies han permès millorar i enfortir moltes classes de plantes i animals i col•laborar en la seva evolució.
La biotecnologia ha fet possible eliminar les barreres sexuals en la transferència gènica i, actualment, és possible introduir gens d’uns organismes a altres independentment de la seva distància filogenètica. Els aliments produïts amb aquest tipus de tecnologia s’anomenen organismes genèticament modificats (OGM).
El 1983 es va anunciar la primera transformació genètica en el tabac, la van seguir les de la pastanaga, el tomàquet, la soja, el blat de moro, la poma, la remolatxa, el blat i una llarga sèrie que encara no s’ha tancat degut al potencial econòmic que representa la utilització d’aquestes tècniques, que consisteixen en introduir en el codi genètic d’una planta gens vegetals, animals o bacterians que aporten a aquesta planta o als seus fruits propietats que originàriament no tenia, amb una major resistència a insectes o a herbicides, o bé un major temps de maduració.
Forces grups naturistes i ecologistes denuncien que aquesta tecnologia representa un perill per a l’equilibri de l’ecosistema i alerten del risc en quan a la desaparició de varietats no manipulades, que poden afectar a la variació d’insectes, etc... Inclús es creu que poden representar una amenaça per a la salut, com possibles resistències a antibiòtics i inclús potencials efectes mutagènics. Davant aquesta situació de desconfiança per part de grans sectors de població, es fa imprescindible una major i millor informació per part de les empreses. No obstant, això no eximeix a les autoritats a que continuïn controlant la seva producció per tal d’assegurar la sostenibilitat del planeta, i a la vegada, prevenir potencials efectes negatius per al medi ambient i la salut.
dissabte, 3 de juliol del 2010
ELS LACTIS I EL MITE DEL CALCI
Existeix una gran publicitat en relació al tema dels lactis i la idea que són un dels aliments bàsics per a l’alimentació humana ja que són barats i altament nutritius. Tot i així, cada vegada són més els professionals sanitaris com metges i nutricionistes que els desaconsellen o que n’assenyalen les seves desavantatges. Fins hi tot, hem arribat al punt de creure’ns que són essencials per a la vida de l’home sense parar-nos a pensar que existeixen països com Xina, Corea, Japó i d’altres, que no inclouen els lactis en la seva dieta i, no obstant, són civilitzacions pròsperes i amb una esperança de vida llarga.
Què és realment la llet?
És l’aliment dels mamífers durant l’etapa de creixement i evidentment, la llet de cada espècie té una composició diferent pel que fa als seus nutrients. Dit d’una altre manera, la llet de cada espècie animal conté un equilibri de nutrients específics per al seu correcte desenvolupament.
Si comparem la llet de vaca amb la llet humana veurem que té múltiples diferències en la seva composició. Per exemple, la llet de vaca conté moltes més hormones de creixement que la llet humana i és ben lògic ja que el vedell té un pes al néixer d’uns 40 kg i al convertir-se en adult (als dos anys) pot arribar a pesar més de 400kg. En canvi, l’ésser humà no arriba a la maduresa física fins als 21 anys, amb un pes que oscil•la entre els 50 i els 80 kg aproximadament. Aquesta en seria la principal diferència tot i que n’esmentarem algunes més:
- La llet de vaca produeix un ràpid desenvolupament dels ossos i músculs, en canvi la llet humana desenvolupa el sistema nerviós.
- La proteïna de la llet de vaca (caseïna), és molt difícil d’assimilar per al sistema digestiu humà. Per aquest motiu sovint genera problemes ja que el nostre organisme tan sols la pot digerir parcialment, sobrecarregant el fetge i provocant irritació als teixit i a la pell, en un intent del nostre organisme per a eliminar-la.
- La lactalbúmina, principal proteïna de la llet humana, és digerida sense cap tipus de dificultat.
Amb aquesta informació ens venen diferents preguntes a la ment:
- Com pot explicar-se que, des del mateix moment que naixem fins als tres anys, el nostre organisme segrega un enzim capaç d’assimilar la llet materna que, després, desapareix gradualment?
- Si els productes lactis no són realment un aliment favorable per al desenvolupament del nadó, com poden ser-ho per als adults?
- Perquè cap altre mamífer adult consumeix llet?
L’alternativa
En contra del que sovint ens volen fer creure, hi ha molt aliments naturals que ens poden aportar la quantitat necessària de calci per al nostre òptim desenvolupament com per exemple:
- Peix
- Col-i-flor
- Nap
- Enciam
- Fulles verdes (espinacs, col verda, etc)
- Fruits secs
- Llavors de sèsam
- Algues marines (el seu contingut en calci és molt superior al de la llet de vaca)
dimecres, 30 de juny del 2010
HUMMUS O PATÉ DE CIGRONS
Ingredients:
- 1 tassa de cigrons cuits
- 2 cullerades de tahín
- 1 dent d’all
- Mig suc de llimona
- Un punt de sal
- Un punt de pimentón
- Comí mòlt
- Oli d’oliva
Triturarem els cigrons amb el suc de mitja llimona (afegir-hi una mica d’aigua si és necessari). Afegirem un dent d’all trossejat, una cullerada d’oli d’oliva, dues cullerades de tahín, un punt de sal o puré d’umeboshi i comí mòlt al gust. A continuació ho barrejarem tot bé amb el minipimer.
dimecres, 23 de juny del 2010
La quinoa, l'arròs dels inques.
La quinoa podria rebatejar-se amb el nom d’"arròs dels inques" ja que de fet, és la base de l’alimentació dels pobles andinos des de fa mil•lennis. Es creu que la quinoa va ser domesticada ara fa uns 6000 anys, al mateix temps que ho va ser l’ancestre de la llama, el guanaco. Des d’aleshores, tan la planta com l’animal anaven agafats de la mà ja que els dos resistien els climes més inhòspits i es nodrien mútuament (els fems de la llama nodrien la quinoa i la quinoa, alhora, alimentava la llama).
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
dimarts, 22 de juny del 2010
Omegues, les grasses saludables
Mentre algunes grasses són molt saludables i redueixen el risc de patir malalties cardíaques, càncer, al•lèrgies, dermatitis, etc, d’altres augmenten les possibilitats de patir colesterol, obesitat i càncer. En aquest sentit, és important aprendre a distingir entre aquelles grasses que afavoreixen la nostra salut i les que predisposen al nostre organisme a patir algun trastorn. Aquí t’oferim una breu explicació de les que són beneficioses per al nostre organisme.
Els àcids grassos omega 3 posseeixen efectes beneficiosos en el cas de la malaltia inflamatòria intestinal i malaltia de Crohn. L’àcid alfalinolènic (omega 3) es pot trobar a les nous, algunes fruites com la grosella, oli de soja, llavors de lli i carbassa. A partir d’aquest es sintetitzen els EPA i els DHA, que també podem obtenir ingerint peix blau (tonyina, salmó, etc) i algues. Aquest tipus d’àcid gras proporciona elasticitat a les artèries, té un efecte anticoagulant i contribueix a reduir la inflamació.
Als àcids grassos omega 6 se’ls atribueixen propietats antiinflamatòries que ajuden a rebaixar la inflamació i alleujar el dolor de les malalties reumàtiques. També s’utilitzen per a l’artritis, colitis, fibrosis quística, etc. i sobretot per a alleujar els símptomes del síndrome premenstrual. Per altra banda, tenen una funció cardioprotectora degut a que eviten la formació de plaques d’ateroma a les artèries, disminuint el risc d’infart. A partir de l’àcid linoleic (omega 6), que es pot trobar majoritàriament a l’oli d’onagre, es sintetitza l’àcid gammalinolènic, que també té un efecte antiinflamatori.
Els àcids grassos omega 9 posseeixen efectes positius per a la salut. Suposen un gran alleujament en la inflamació relacionada amb el reuma. L’oli d’oliva conté àcid oleic (omega 9), que exerceix una acció beneficiosa als vasos sanguinis reduint la inflamació i el risc de patir malalties cardiovasculars. També podem trobar omega 9 a les olives i als fruits secs com per exemple a les ametlles, a les nous o a les avellanes.
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
Dieta depurativa: les claus principals
Ara que per fi ja ha arribat el bon temps és el moment ideal per a eliminar del nostre organisme les toxines que hem anat acumulant al llarg de l’any. Les dietes desintoxicants poden adoptar múltiples formes, però generalment totes es basen en potenciar una serie de factors que afavoreixen la desintoxicació de l’organisme i que eliminen el que la dificulta.
Factors positius:
- Augmentar el consum de fibra (fruites, verdures, llegums, cereals integrals…) per a impedir que les toxines s’adhereixin a les parets de l’intestí gros i, d’aquesta manera, poder eliminar-les més fàcilment. A més, les fruites i verdures, al ser pobres en sodi i molt riques en potassi, tenen un enorme poder diürètic.
- Beure com a mínim 2 litres d’aigua diaris
- Escollir làctics descremats
- Substituir la sal i el sucre per a espècies i mel
- Cuinar els aliments d’una manera senzilla: al vapor, bullit, a la planxa…
- Intentar menjar menys quantitat i realitzar més àpats al llarg del dia per a poder afavorir la digestió.
Factors negatius:
- No ingerir estimulants (cafè, refrescs de cola…) ni begudes alcohòliques.
- Evita els aliments rics en greixos, els precuinats i, en general, tots els que continguin additius, conservants i colorants. De fet, si és possible, seria aconsellable que ens alimentéssim d’aliments d’origen biològic.
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
MANDONGUILLES DE TOFU
Ingredients:
½ de Tofu
Pa ratllat
1 pastanaga ratllada
All, julivert picat
1 cullerada de Tamari (salsa de soja)
2 cullerades de sèsam torrat
Farina
Oli
Preparació:
Bullirem la peça de tofu durant uns 5 minuts i després l’esmicolarem. Daurarem l’all, ratllarem la pastanaga, tallarem el julivert i ho barrejarem tot junt amb el pa ratllat i el tamari.
Seguidament, elaborarem les mandonguilles, moldejant-les bé, buscant la consistència desitjada (afegir més farina si és necessari). Arrebossar amb farina les mandonguilles. Fregir-les amb oli d’oliva. Per a escórrer l’excés d’oli, col•locar-les a una safata amb paper de cuina.
Suggeriment: Enlloc del pa ratllat es poden fer amb farina d’ametlla o sèsam.
½ de Tofu
Pa ratllat
1 pastanaga ratllada
All, julivert picat
1 cullerada de Tamari (salsa de soja)
2 cullerades de sèsam torrat
Farina
Oli
Preparació:
Bullirem la peça de tofu durant uns 5 minuts i després l’esmicolarem. Daurarem l’all, ratllarem la pastanaga, tallarem el julivert i ho barrejarem tot junt amb el pa ratllat i el tamari.
Bon profit a tothom!!
diumenge, 20 de juny del 2010
Què és la cuina macrobiòtica?
El japonès Oshawa va introduir i adaptar en molts països occidentals el sistema filosòfic del budisme zen, el qual, entre d’altres coses, regula el tipus d’alimentació, amb l’objectiu d’”aconseguir l’equilibri i obtenir una llarga vida”. La dieta aconsellada s’ha anomenat macrobiòtica.
Atribueix als diferents aliments una de les dues forces o principis existents, el Yin i el Yang. El Yin és la força suau, alcalina i femenina. El Yang, la resistència, àcida i masculina. Recomana una proporció òptima de 5 a 1 a favor d’aquesta última. Existeixen deu plans dietètics fonamentals, en els que, progressivament, es van abandonant els dolços, els aliments d’origen animal, les sopes, les fruites i verdures, a la vegada que s’ha d’augmentar la quantitat de cereals sencers. S’ha de limitar el consum d’aigua.
Es permet una moderada quantitat de llegum (llenties i pèsols), verdures, fruits secs greixosos i algun altre aliment. Entre el 70 i 90% del total dels aliments han de ser cereals tot i que, un cop s’ha recuperat l’equilibri, poden afegir-s’hi petites quantitats de formatge i carn, però no tots els deu. S’hi inclouen normes generals com mastegar a poc a poc i bé, ingerir la quantitat necessària d’aliment i beure poc. No es prohibeixen completament les begudes alcohòliques.
Font: Alimentación y Dietoterapia 4.ª Edición Edit.: McGraw-Hill
Per: Laura Lorca Lombana (Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica)
FLORS DE CARBASSA FARCIDES D’ARRÒS
Temps de preparació: 10 min.
Temps de cocció: 30 min.
Ingredients per a 6 persones:
- 200g d’arròs
- 200g de flors de carbassa
- 800g de carbassons
- 120g de formatge fumat
- 1 dent d’all
- julivert
- 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
- sal
- pebre
Es cou l’arròs amb aigua salada a la que hi haurem afegit el dent d’all. Es netegen, es despunten els carbassons i es tallen a daus. S’escorre l’arròs una mica abans de que s’acabi de coure, s’elimina l’all i s’amaneix amb oli i una cullerada de julivert picat; s’hi afegeixen els daus de carbassó i hi afegim un punt de sal i pebre. Amb compte, es netegen les flors, s’eliminen els pistils i s’assequen bé. Farcirem amb l’arròs i uns daus de formtage fumat. Es col•loquen a una safata de forn i es couen al forn calent a 180º durant 15 minuts. Es serveixen templats.
Esperem que us agradi.
Bon profit!!
L'espelta, un cereal recuperat de l'oblit
Aquesta llavor és una varietat antiga del blat, avui desconeguda per a la majoria. Va ser la base de l’alimentació humana durant segles i, sense ella, la nostra història hauria sigut molt diferent, però fa quasi un segle va caure en desús.
L’espelta és un blat d’espiga aplanada i gra de color torrat fosc més gran que els del blat comú.
Des que es van començar a cultivar les primeres varietats de blat silvestre, es van anar creuant entre elles per a millorar-ne les collites i així van anar apareixent les altres. A partir d’aquí, van anar arribant una multitud de nous blats, entre ells el T. durum o blat dur, amb el que es fabrica la pasta.
Avui, els principals productors mundials d’espelta són Àustria, Suïssa i Alemanya, tot i que la seva demanda i producció estan creixent a tot arreu per diferents causes.
El gust per als aliments més naturals i menys alterats per l’home és una d’elles; per això en part és normal trobar-la en dietètiques i herbolaris. A més, resisteix millor els climes extrems i l’atac d’insectes, ocells i altres agents agressius, pel que sovint es cultiva de forma ecològica.
Tampoc ha patit canvis genètics durant segles (a diferència dels seus parents més comercials) i sembla que això influeix sobre el seu efecte en l’organisme, ja que produeix menys al•lèrgies i es digereix i assimila millor.
“Més fàcil de tolerar que el blat comú”
GRAN FONT D'ENERGIA SALUDABLE
Nutrients similars. Si bé la majoria d’estudis no troben grans diferències nutricionals entre el blat i l’espelta, els seus afectes varien.
Menys al•lèrgena. Moltes persones que no poden consumir blat sí que poden menjar espelta. El contingut en immunoglobulines G, responsables de les intoleràncies alimentàries, és alt en el blat i baix en l’espelta. Hi ha qui ho atribueix a l’absència de manipulacions genètiques en l’espelta. A més, acostuma a procedir de cultius tradicionals o ecològics.
L’espelta, tan nutritiva o més que el blat comú, proporciona energia de forma gradual, protegeix les artèries i reforça el sistems nerviós.
Hidrats de carboni complexes: L’espelta és molt nutritiva, amb un aport calòric moderat després de ser cuinada. A més, el seu índex glucèmic (la velocitat amb la que s’assimilen els carbohidrats), important per als diabètica, és molt baix, ja que gran part dels seus carbohidrats són complexes. La seva abundant fibra enlenteix encara més el pas dels carbohidrats a la sang.
Fibra protectora: Si es consumeix de manera regular, la fibra de l’espelta ajuda a prevenir l’aterosclerosis i l’obstrucció de les artèries, el que implica un millor control de la pressió sanguínia i el risc cardiovascular. Les dietes riques en cereals integrals i, per tant, en fibra ajuden a prevenir els càlculs biliars i el càncer de mama. Per altre banda, la fibra activa el preistaltisme intestinal, redueix la secreció d¡àcids biliars i augmenta l’acció de l’insulina sobre els triglicèrids.
Vitamina B3: La niacina de l’espelta també ajuda a reduir el colesterol i el nivell de lipoproteïnes, així com a prevenir l’oxidació del colesterol LDL o “dolent”. A més, és essencial per al bon funcionament del sistema nerviós i la producció d’energis.
Magnesi: L’aport de magnesi és significatiu i important com a preventiu de Diabetis Tipus 2. Actúa com a cofactor de més de 300 enzims, alguns relacionats amb el metabolisme de la glucosa i la secreció d’insulina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)